Ja ho sé que ja esteu farts de consells i consellets sobre això de gaudir dels petits plaers de la vida, que si no ens hi fixem ens perdem totes aquestes coses que són les veritablement importants i bla, bla, bla...
No patiu, que no pretenc jo també convertir-me en un pesat d’aquells que es dediquen a escriure llibres d’autoajuda. Jo ja sóc un pesat d’una altra mena. Deixem que els autèntics professionals del tema es facin rics a costa de la blederia del personal, escrivint llibres sobre “Com viure en parella”, per després trencar amb la pròpia i anar-se’n amb una mossa vint anys més jove, com un que tots coneixem.
Però mira, que li aprofiti. Jo no seré qui li anirà a fer lliçons morals sobre el tema tampoc, perquè ja prou desastre sóc. L'única cosa que em salva —també són ganes de rebuscar excuses tontes— és que no em dedico a escriure aquesta mena de llibres.
El que si em permeto el luxe de proposar és:
Compartir una deliciosa magdalena per ser menjada, nyam, nyam.
Compartir una olorosa tassa de cafè per ser beguda, glu, glu.
(O una magdalena per ser beguda i una tassa de cafè per ser menjada? Hum, potser sí, tot depèn de la capacitat d’empassar molla de cadascú, en el primer cas, o de tenir la gola d’un faquir, en el segon)
Feliç diumenge.
