Frases de la gran Mae West traduides al català. Mae, I'll never will be able to thank you all you have done for us, simple mortals...

Oh, geni entre els genis, Mae West estimada... ni el teu cos ni el teu somriure ni la teva mirada em diuen tot el que em diu el teu cervell privilegiadíssim. Però per ell et donaria el meu cos una sola nit, encara que només fos perquè et fotessis un fart de riure de mi

Algun cop ens veiem en la situació en la que ens diuen que no sabem el que és l'amor; que, fins i tot, ni l'amistat. Als que ens agrada segons què, se'ns pot arribar a refregar que el nostre concepte d'aquests termes elevats va per una senda totalment erronia, decebedora, fins vulgar. No sempre directament... però sí que es deixava entendre per persones d'una moral suposadament superior a la nostra, aquests ubermenschen que han sortit de la caverna de Plató. Això, és clar, suposa un cop poc agradable per a la idea sovint excessivament elevada que tenim de nosaltres mateixos, els que ens hem quedat a dins, adorant ombres xinesques de pa sucat amb oli.

Passa, però, que hi ha un geni anomenat Mae West que en aquests casos sempre ens acompanya. Aquest àngel de la guarda no ens dóna la raó, perquè nosaltres, pecadors dissoluts, la raó mai la tenim, només faltaria. Nosaltres representem éssers sense raó, que hem vingut a aquest món a repartir una felicitat. Una felicitat prohibida si de cas, una felicitat per als que tenen un concepte elevat de l'amor trobaran infame, penós, empobridor...

Oh, Mae West! how I love you!!

El bé que has fet sent com ets, tant a les dones com als homes! Tu suposes la intel·ligència i la lliberació més enllà de l'estretor d'aquells qui encapsulen homes i dones dins d'apartats totalment contraris, enemics, com si els homes fóssim botxins d'alguna cosa més enllà que de nosaltres mateixos... Tu suposes la base de tota una manera d'alliberament de la dona autèntic, perquè suposa, també, l'alliberament de l'home. Tu suposes el trencament de les regles que només es van crear per fer-nos passar per l'adreçador i fer que homes i dones ens veiéssim obiligats a interpretar uns rols que no sempre ens resultaven còmodes, que no sempre trobàvem lògics... El valor de ser tu, de lluitar per ser tu i ja està, sense cap voluntat d'alliberar a ningú. I sense pretendre-ho, vas alliberar els dos gèneres a la vegada!

Oh, Mae West, gran dona, persona excepcional, éssser lúcid privilegiat, dea excelsa! Actriu estranya, no massa atractiva pels meus gustos... Els teus films no goso dir que siguin gaire bons, ho sento molt (tot i que tu n'eres la guionista i dialoguista de tots ells, que el teu talent i lucidesa desbordava qualsevol art!) Perdona'm, de debò! Perquè la meva admiració i amor va més enllà del que les obres que la industria cinematogràfica et va imposar a fer.

Mae West, ets gran, molt gran! Enorme! Tu sola has fet l'impossible perquè dones i homes no ens sentim culpables molt més que milers de llibres de filosofia i poesia que en el fons la única cosa que aconseguien era el contrari, que odièssim la vida. Tu fas que estimem la vida! Que ens en fotem! Que ens estimem a nosaltres mateixos! Que estimem les nostres febleses! Mae West, ets gran, molt més gran del que diuen els més optimistes!!!

Tots els que han vingut darrere teu nomes han fet que seguir un camí que tu vas obrir, llaurar damunt pedra impracticable, amb el sacrifici de la teva pròpia persona, contra la estúpida censura del Codi Hayes que a partir de 1932 va destrossar cada una de les teves obres, que va destrossar el cinema que en l'època muda rebossava llibertat, alegria autèntica! Vas lluitar amb un sacrifici admirable, heroic, com el d'un samurai!

Mae West, dins el segle XX el teu nom hauria de resplandir com un dels grans. Dels més grans! Més que el inelegant aquell del Gandhi que, seria tot el gran home que vulgueu l'independentista aquell que cau bé a tothom, però en termes de glamour (amb aquell coi de ridícula túnica, si us plau!) no en tenia ni idea.

Aquí teniu unes quantes frases de la gran, de la enorme, de la insuperable, de la inimitable i constantment imitada Mae West. Si hi ha un servei que pugui fer a la humanitat que valgui la pena, aquest es parlar d'aquesta irrepetible dona.

Silenci, si us plau, parla Mae West:

Només es viu un cop, però si ho fas com cal, amb un de sol n’hi ha prou.

Generalment, miro d’evitar caure en la temptació excepte quan no ho puc evitar.

No hi ha noies que vagin pel mal camí, sinó noies que se l’han adaptat.

He escrit la història jo mateixa. Va d’una dona que va perdre la seva reputació i mai la va enyorar.

Entre dues coses dolentes, sempre escullo la que encara no he provat.

Quan sóc bona sóc molt bona, però quan sóc dolenta sóc millor.

El bon sexe és com un bon bridge. Si no tens una bona parella, millor que tinguis unabona mà.

Per evitar el perill de perdre la reputació el que cal fer és perdre-la el més aviat possible i deixar de patir.

Sempre ho provo tot un cop, dos si m’agrada i tres per assegurar-me’n.

No sóc una dama model. Un model tan sols és una imitació de la cosa real.

No són els homes de la teva vida el que importa, sinó la vida en els teus homes.

Les senyores que juguen amb foc haurien de recordar que el fum els anirà als ulls.

El sexe és emoció en moviment.

Sóc soltera perquè vaig néixer així.

Un excés de coses bones seria fantàstic!

Aquells que s’escandalitzen amb facilitat els hauríem d’escandalitzar més sovint.

Mai m’he preocupat de les dietes. El nombre de pastanagues que m’interessen són elnombre que pots aconseguir amb un diamant.

El matrimoni és una gran institució, però jo no em sento preparada per a cap institució.

No deixeu que un home es faci preguntes durant massa estona, perquè pot es pot arribara convèncer que podria trobar la resposta en algun lloc.

A les dones els agrada un home amb passat, però prefereixen l’home amb present.

Tot amant descartat hauria de tenir una segona oportunitat, però amb algú altre.

Estima el teu veí. I si resulta que és alt, ben plantat i devastador, et costarà menys, és clar...

Mai he dit que seria fàcil. Només dic que val la pena.

Si “una mica” es fantàstic i “molt” és millor, cal anar pel “massa”.

Equivocar-se és humà, però et fa sentir divinament.

Les noies bones van al cel. Les dolentes a tot arreu.

Mai ets prou vell per tornar-te jove.

He trobat homes que no sabien besar, però sempre he trobat temps per ensenyar-los afer-ho com cal.

Una dona que sap que és una corda no vol que la lliguin.

No puc entendre les dones que voldrien viure soles al món. Sense homes, qui et pujariala cremallera del darrere del vestit?

Tots els homes que he trobat em volien protegir. Encara no sé de què.

Una dona enamorada no pot ser raonable... a menys que no ho estigui d’enamorada.

Una bona corba és millor que una espasa.

Sóc el tipus de dona que ha arribat a l’èxit, pujant d’error en error.

Una copa més i seré sota l’amfitrió.

Sóc una dona de poques paraules però un munt d’acció.

He comprovat que els homes amb ideals existeixen. Sempre lamento no haver-los conegut abans que els tinguessin.

No m’interessa la puntuació, només el joc.

Quan les dones s’equivoquen, els homes que les segueixen l’encerten.

L’amor no és una emoció o un instint: és un art.

Mai he estimat ningú de la manera en que m’estimo a mi mateixa.

No us caseu amb un home per reformar-lo. Per a aquesta tasca es van crear els reformatoris.

Pots admirar les corbes d’una dona quan te la presenten, però cal esperar a una segona trobada perquè et mostri nous angles.