diumenge, 12 de febrer del 2017

Novia 391, de Pierre Bastien i Eduard Altaba


Presentació de Novia 391

Ahir, 11 de febrer del 2017, es va presentar el CD Novia 391 (La Olla Expréss, 2017) una meravella creada per Pierre Bastien i Eduard Altaba. 
Quan vas a un concert com el d'ahir has d'aprofitar -- encara que sigui per curiositat, però sobretot per respecte a que els intèrprets són allà, mostrant les entranyes del seu art -- per espiar com els músics-exploradors s'ho fan per trobar les sonoritats amb els quals basteixen mons tan suggeridors. Però també costa no aclucar la mirada i muntar-se un mateix el propi film dins seu. Sovint tancar els ulls és la millor prova de foc per comprovar si allò que tant et fascina de de veure funciona com el que ha de ser: matèria per a ser escoltada amb atenció. I a fe de Déu que n'era de digna per a ser escoltada, aquella matèria, servida per quatre músics que improvisen, amb molts recursos, però que te'ls saben dossificar perquè entenen que cal, per damunt de tot, explicar un relat, escoltar-se l'un a l'altre, saber qual toca acabar, quan embogir i quan inventar una melodia, quan seguir amb docilitat i quan imposar-se i ser l'amo. Aquest tipus d'aventures sovint acaben en la típica collonada cacofònica, on impera l'ego més sord. No va ser el cas d'ahir. Per a res! L'audiència va estar absolutament hipnotitzada durant tot el viatge, fins el punt que fins i tot quan penetraves en els territoris més abstractes -- alguns d'una radicalitat volcànica, val a dir -- ja que tot et semblava tan natural com si estiguessis jugant al pati de casa la iaia. Però és que hi va haver de tot (fragments melòdics, atonals, sentimentals, propers, distants, dolços, agressius, aritmics, jazzy, ballables...), sense caure en l'error contrari, que l'eclecticisme d'ambients diluïs la força de la proposta. La diferenciació clara entre els diversos fragments va existir sense perdre una actitud ben definida, un so, una ètica i una estètica, un saber dir sí i, sobretot, un saber dir no. 

Pierre Bastien (trompeta amb afegitons especials) i Eduard Altaba (contrabaix) van presentar el seu magnífic treball Novias 391, ahir al Convent de Sant Agustí, amb dos convidats de luxe: Aldo Aranda a les percussions i Eli Gras a les seves invencions sòniques i estètiques. 
Un concert per a recordar, inspirador com pocs. Bravo!

D'esquerra a dreta: Pierre Batien, Eli Gras, Eduard ALtaba i Aldo Aranda