dilluns, 24 d’abril del 2017

Lectura de "La Niña Gorda", de Santiago Rusiñol

La lectura col·lectiva del primer terç de La Niña Gorda de Santiago Rusiñol, per celebrar el centenari de la publicació d'aquesta obra d'un bestialisme inusitat, ahir, Sant Jordi, a l'Estudi Vidal, va ser tot un èxit. 
Organitzar aquest "petit" esdeveniment ja us puc dir que va ser, jo que ho he vist des de dins, quelquomo èpic. Jo patia perquè no moríssim d'èxit (trenta-tres persones llegint, amb els possibles acompanyants, en aquell espai tan bell, però tan petit... "ai, ai, ai, serà el caos!"). Doncs cap caos, gràcies sobretot a tots vosaltres, lectors, que vàreu tenir una disciplina marcial i, malgrat l'inevitable retard, aquest va ser inferior al que jo esperava. Sabem els esforços que molts de vosaltres vàreu fer (molts treballàveu, o teniu altres actes a tocar-tocar, alguns que us va ser impossible l'assistència ens vàreu aconseguir substituts de luxe, apart que uns quants ja havíeu oferit el vostre voluntariat lector, feia només dos dies a l'encara més bestial triple marató lectora organitzada per Josep Milan i Vinyet Panyella de L'auca del Senyor Esteve, del mateix autor, que també fa cent anys enguany, i per postres hi havia un Barça-Madrid per la tele!), però ningú va fallar. Ningú!
Vosaltres, els lectors, crescuts, inspiradíssims, disciplinadíssims (sempre hi havia la persona a punt, els torns succeint-se a una velocitat òptima) vàreu fer el miracle: l'obra va generar interès, la gent va riure de valent i es va esperverar en els moments que ho requeria. 
La Botiga de la Bel, eficaç com sempre, ens va procurar uns exemplars únics d'aquesta obra única. Bravo Bel!
Jo voldria agraïr molt epecialment l'ajut de Juzz Serrado, el musicàs que no em treia l'ull de sobre, a l'hora d'alçar o abaixar el micròfon dels lectors, tasca que jo no podia fer, ja que estava clavat a la cadira del piano. Sobre el piano, demanar disculpes per si en algun moment va sonar massa fort: des d'allà darrera, amb l'altaveu d'esquena a mi, i amb els lectors a tocar (jo els sentia molt fort, i a mi molt fluix, la qual cosa em semblava un bon senyal, el que havia de ser) em va distorsionar la realitat. L'amic Juzz, que seia al costat m'ho va confirmar "sovint sentia més mort el clec-clec de les tecles que la música que produien", però des del davant sembla que no. Error meu absolut ja que vaig ser jo qui va situar l'altaveu allà, per evitar acoblaments amb els micròfon. Demano disculpes als lectors si això va fer que la seva magnífica feina fos en algun moment eclipsada per la meva cacòfonia pianística, quan justament només volia fer un coixinet (això sí, tan excèntric com l'obra ho permet).
Apart de l'amic Juzz, voldria agraïr a la sensible pintora Rosser Aldabó la seva col·laboració, els seus ànims, la seva gran humanitat d'entendre i sobreentendre neguits que a molts se'ls escapa i que em van donar molta força. Una abraçada, Roser! 
La Cèlia Sànchez-Mústich va fer aquesta nota d'agraïment al seu Facebook, que incloc aquí, ja que esmenta qui toca, d'una manera més oficial. 

"Durant la lectura comunitària de La ‘niña gorda’... els lectors potser no s’han engreixat però dono fe que s’han crescut, a l’hora d’interpretar. Heu estat fantàstics i us agraïm moltíssim la participació i la complicitat en la difusió d’una de les obres més desconegudes i divertides (alhora que dramàtiques, àcides) de Santiago Rusiñol, en el centenari de la seva publicació. Gràcies Cercle Artístic Sitges, Dolors Duran, Botiga de la Bel Sánchez Casamayor i Florenci Salesas, perquè sense vosaltres... I gràcies, amics intèrprets." 



Lectors:



Maria Antònia Plana Peris
Vinyet Panyella
Rosa Tubau
Angelina Salesas
Cisco Arbonés-Heredia
Fina Fontanet
Oriol Nebleza Raventos
Àngels Antonell, 
Josep Milan
Joan Serra
Anna Martí
Lídia Gázquez
Modesto Caballero
Josep Maria Rosés Castro
Alpe Conceptes
Llucià Ainsa
Valen Mongay Castro
Rosalia Sans
Loreto Baqués
Pip Manley
Oleguer Arola
Ramona Ollé
Rosa Andreu
Imma Muñoz Riera
Montse Gu
Carles Arola
Montserrat Ribas
Blanca DE Nicolás Garcia
Vinyet Ferrer Pañella
Juzz Ubach
Sonia Ruiz Sanchez
Mercè Garcia Campillo
Neus Gutierrez Gavaldà.

Les tres fotografies que va fer la Cèlia:



La indescriptible Ramona Ollé, que amb els seus noranta-dos anys va ser la veterana de la tropa (i que va fer una feina fantàstica!)

Una part del públic lector

Jo en plena feina, i el gran Llucià en primer terme




1 comentari:

El Devorador de Reptiles ha dit...

Ole ole y ole mi viejo amigo Florenci. Eres todo un artista "Churriguci".