dimarts, 5 de juliol de 2011

Pregonet i vers del Cap de la Vila per a la Festa de la Poesia 2011

 
Fotografia de Gemma Colomer Oncins

La banda, els poetes, les autoritats i el seguici popular arriben al Cap de la Vila. La Sonia i el Florenci es troben al balcó mirant de mantenir certa dignitat. La Sonia porta un rotlle de paper, lligat amb una cinta vermella, a la mà. La balconaire acosta el rotlle a en Florenci, qui es treu uns tisorots de cuina de la butxaca i, amb tota la cerimònia, talla la cinta, que posteriorment ofereix a l’audiència. Un cop tallada la cinta, la Sonia desplega el rotlle que manté per l’extrem de dalt per les puntes dels dits.


Fotografia de Gemma Colomer Oncins

El rotlle es desplega al llarg de més de set metres, de manera que arriba fins el terra i, fins i tot, debut a la quantitat de paper que sobra, es cargola una mica. Els dos balconaires se sorprenen, s’adonen que el tros de paper que tenen davant està en blanc i es miren horroritzats. La Sonia, tota esverada, comença a pujar el rotlle a la recerca d’algun fragment escrit. Al final, a una distancia d’un metre i mig de paper, se li apareix el poema que ha de llegir amb la seva parella de balcó. Els dos balconaires es miren i respiren alleugits. El metre i mig sobrant penja cap en fora i els altres gairebé sis metres encara pengen davant els balconaires. La llargada permet que el paper encara arribi al terra de sobres (la brisa no se l’endu, gràcies a una clau Allen cargolada estratègicament a l’extrem que contacta amb l’enrajolat de la plaça). Amb un gest aristocràtic, la Sonia ordena a en Florenci que talli el tros d’un metre i mig que penja. En Florenci s’aplica a tallar-lo i el llença al públic. Comença el diàleg entre els balconaires.


Fotografia de Gemma Colomer Oncins

SONIA: Poetes!...
FLORENCI: ...I poetesses...
S: Aquesta paraula...
S: Benvinguts a la nostra vila...
F: Compte, que se’t veuen les mitges...
S: ...Benvinguts, deia jo, a Sitges!
F: ...que el Palol el cul et vigila...
S: Vols parar? Si us plau perdoneu-lo,
que el pobret fa temps repapieja...
F: ...pregunta a l’amant de Lieja...
S: Retiro el que deia: mateu-lo!
F: No siguis tan violenta, dona,
que fugiran amb les metàfores,
anacoluts, rimes i anàfores
i tot allò que en el vers trona...
S: D’això us en volia parlar.
I tu mentre recito, calla!
F: Prometo no bufar la gralla.
S: Així parla un bon sitgetà.
S: Per a tots vosaltres ara us llegirem
la Corranda d’un clavellet.
F: De Trinitat Catasús.

Llegeixen el vers, alternant les estrofes entre els balconaires.
S: Si de dalt del balcó estant, 
de matí, que el cor es muda,
de matí, que tot és cant,
un clavellet em saluda,
F: tant si miro, com si no,
només perquè el sol comanda,
voleiant dalt del balcó
com un mocador de randa;
S: si em saluda o em diu adéu,
-comiat o benvinguda-
de matí, que l’aire és lleu,
matinet, que el cor es muda;
F: de mon cor puc refiar,
i del joi que hi mou tempesta,
i puc dir –presagi clar-
que tot el jorn serà festa.
S: Ni fatiga ni turment
no em faran hostil la feina,
i aniré fent i desfent
amb el cor posat a l’eina.
F : Clavellet de sol llevant,
que en tombar la carrerada,
quan de tu em vaig allunyant,
des de dalt del balcó estant
em saludes en l’albada.


S’acaba la lectura del poema. En Florenci talla la part de baix que sobra i tots dos llencen al públic els dos fragments de paper que queden. Gairebé al mateix temps, es dirigeixen de nou al públic per l’exaltació final.

S i F: Visca la poesia!
Visquin els poetes!
Visca el món!
I visca Sitges!

Els balconaires llencen al públic les flors que tenen al darrere. Fi del pregó.


Fotografia de Rosa Maria Puig