dijous, 21 de març de 2013

La poesia i la nitroglicerina


Will E. Coyote després de comprovar la seva mala poesia

LA POESIA I LA NITROGLICERINA 


La prosa és una garrafa d'aigua de vuit litres que has de carregar des del súper fins el teu pis. Tothom veu que costa carregar-la. Envasada com se troba, ja no resulta tan evident que calgui anar en compte per tal de no espatllar-la. Però sí: depèn on la guardis, que en facis, l'aigua es pot fer malbé. S'ha de vigilar més del que podria semblar. La poesia, però, enganya per una altra banda. D'entrada és una ampolleta lleugereta que el poeta es troba damunt la taula de casa teva. Oh! quina cosa més pràctica! no pesa gens, no cal anar a buscar-la enlloc i la pots dur on vulguis. Resulta, però, que en comptes d'aigua conté nitroglicerina i la missió del poeta consisteix en agafar-la i traslladar-la, amb molta cura, fins la pedrera on l'esperen per fer volar mitja muntanya. Per poc que la sacsegi, l'ampolla li explotarà als nassos i no arribarà al seu destí on els operaris l'esperaran fins que es jubilin. Per això la poesia té tan bona i tan mala premsa a la vegada. Si peta on toca, tenim pedres per fer carreteres, hospitals, piràmides d'Egipte, catedrals, gratacels. Per desgràcia, per tot arreu no ens paren d'explotar poetes a sobre i t'esquitxen el cafè amb la seva carn picada. I entre els esquitxos que no has demanat i un bon cafè, jo prefereixo el segon. Titlleu-me de poc sensible, però no d'exigent. A mi no em calen palaus ni catedrals. Amb una bona cabaneta de pedra per poder-m'hi aixoplugar, i fer botifarra a la pluja, m'hi conformo. I hi ha gent que no els cal ni això: les explosions sovint no són més que qüestions de sintonia i el que a un li explota a l'altre el salva. A més, les explosions, per sort, no sempre són tan tràgiques (o còmiques). Si l'ampolleta es petita, el poeta perd una mà, un dit o es fa una pupeta. Quan això passa tampoc molesta tant, patit des de fora. 


El que dic crec que val per als gags i acudits: no hi ha res que em posi més nerviós que un pallasso que no fa riure. Ara, qui et fa riure es mereix tot l'amor, tot el sexe, tot l'or del món. No ho creieu així?