dissabte, 20 de juny de 2009

Corpus 2009


Amb cinc dies de retard, faig aquesta breu entrada.

Tot i el cap de setmana tan atapeït que vaig tenir a la Festa de la Ciència, encara vaig tenir temps i moral d'arribar a Sitges, veure totes les catifes i participar una mica del Corpus. Me n'alegro molt de que aquest any no plogués, i encara més que la catifa del carrer Barcelona, davant d'El Cable, dissenyada per la pintora Pilar Mena, i en la que hi va participar la meva neboda la Katia i l'Alan, el seu minúscul però sitgetà al cub fill, entre d'altres -és clar- va guanyar el Primer Premi a la categoria individual. Felicitats! (ostres, quina frase més llarga m'ha sortit abans; deixeu-me agafar aire, ara). De tota manera, el Corpus és, evidentment, molt més que tot això. La festa continua, malgrat els temps complicats que vivim. Ens en sortirem.

Vull aprofitar per agraïr a la meva amiga Criticartt -ja he après a fer enllaços!- l'enorme honor que em fa amb el seu detall. Moltes gràcies!

Què tingueu tots pelgats un bon cap de setmana.

3 comentaris:

Criticartt ha dit...

Ja saps fer enllaços? veus com ets un bloguer complert!!!! si vaig publicar el teu comentari com a entrada és pq em va encantar i deies el que jo no vaig saber expressar prou bé en el meu text. Em faltava el teu repunt.

Quan em van dir que el Théo tenia que possar-se ulleres vaig tenir un disgust pensant mé en el que lidirien al cole, però tot i el comentari d'alguns "listillos", sempre més grans que ell, no m'imagino el meu "intel.lectual" sense el seu apendix en forma de lupa...... com tu. I crec que ell tampoc es pot imaginar la vida sense ulleres..... l'hauries d'haver vist l'altre dia a la mostra de natació amb les seve ulleres que no li van caure ni tirant-se de bomba....

Però no es pot ser tan perfecte... alguns heu de dissimular darrera d'algun element disssuassori (ja ja ja)

A peu coix ha dit...

Florenci cada cop m'agrada més el teu bloc, aquest nou disseny, el fa "senyor" com diria la meva àvia.

Tot un art això de fer catifes. A comarques (he,he) tenim les famoses catifes de La Garriga (entre d'altres, clar, que no s'enfadi ningú)
Felicitats a la neboda i bon cap de setmana!

Florenci Salesas ha dit...

Per Criticartt: M'has fet riure de debò amb el final del teu comentari, he, he.

Aquest tipus de coses, a nosaltres, com a pares, sempre ens fan patir. Ara la meva filla n'ha de portar i al començament també em vaig preocupar - ella és més coqueta que la princeseta dels contes - però tot ha anat estupendament. No dubto en absolut del que dius de com ho porta en Theo (al qual vaig tenir el gust de conèixer a la inauguració de la exposició de l'Arcadi Mas i Fontdevila). Jo, sense ulleres, em sento com despullat, i mai em van ser un problema de nen. Mira, vaig tenir sort.

Per A peu coix: Primer que res, moltes gràcies pel compliment (a més, la frase "fer senyor" a mi m'agrada molt!).

Després, que per mi no hi ha comarques i no comarques, ni viles de primera o segona. Sé que hi ha altres viles que tenen catifes de flors com a tradició i, si Sitges no s'adorm amb el seu excés de cofoïsme, potser més d'una li passarà la mà per la cara. De fet, la tradició de les catifes de flors, aquí, fa temps que té els seus alts i baixos. He llegit un article a l'Eco (el diari d'aquí)que expressa força bé els problemes pels quals passa (pèrdua del veïnatge tradicional al centre de la vila, la puja del preu de les flors, etc.) i com se'ls combat (implicació de les escoles, que està bé, però amb el que això implica de la infantilització dels dibuixos; amb tot el respecte per als nanos, que han fet alguns dissenys realment macos). De moment la cosa sobreviu i esperem que per molts anys.

Sitges no és l'únic poble afectat per la síndrome de l'excès d'estrellat. La vila de Gràcia de Barcelona pateix una mica similars efectes positivus i negatius: per una banda, els veïns n'estan legítimament orgullosos de ser graciencs (molt legítimament, per que el barri, en essència, és fantàstic, únic) però també farts per la invasió de visitants amb comportament idiota.
Segur que han de patir similars nervis i pors a les nostres. Per una banda hi ha qui ha trobat una mina per treure diners als forasters, amb restaurants i bars, mentre per l'altra es degrada la vida de barri (i la qualitat de vida en general, sobretot a la nit) per aquesta invasió descontrolada, encantada de destrossar els decorats dels carrers per la Festa Major, en el pitjor dels casos. Així no és estrany que altres barris (antigues viles independents) de Barcelona, que també tenen aquesta tradició, - malgrat que no tot és flors i violes per a aquests, pobrets - potser s'estan espavilant més del que no es pensen molts graciencs.

Tot aquest rotllo, per dir que no només respecto molt les viles que també tinguin la tradició de les catifes de flors (ja em tocaria més els nassos si n'hi ha que s'hi apuntin per moda, sense haver-a tingut mai, com si allò fos "Las Vegas") sinó que poden fer unes catifes igual o més bones que les de Sitges, sinó ens espavilem. I, pel damunt de tot, la competència no m'interessa gens, sinó el fet de que aquestes tradicions tan maques no es perdin, enlloc. Em fa una pena especial que es perdin les de casa, és clar, però també quan m'assabento que un poble, el que sigui, perd les seves.