dijous, 11 de juny de 2009

Ocells

Avui és un d'aquells dies que entenc els fanàtics dels ocells.

4 comentaris:

Criticartt ha dit...

?????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????????. Per cert, me'ncanta la teva nova capçalera!!

Florenci Salesas ha dit...

He, he, he... mira-la ella com comenta la més curteta i enigmàtica de les entrades que he fet darrerament. De fet, crec que he batut el rècord d'entrada curta, encara que no hagués estat molt difícil (autocrítica de la fàcil).

Té a veure amb que, després d'uns dies de molts nervis, ahir vaig estar absolutament hipnotitzat i relaxat pel vol de la gran varietat d'ocells que es veuen des de la terrassa de la nova casa. És un luxe, la veritat. Em sento com un pobre de sota un pont al qual li haguessin regalat un Rolls Royce, amb el seguro i l'impost de circulació pagat de per vida. Crec que mai m'he sentit tan "netejat" d'esperit, absort pel vol d'aquestes criatures, ara inquietants, ara amigables.

Sí, és clar que m'agraden els ocells, però no en sóc un fanàtic o un gran coneixedor. Ahir vaig entendre per primer cop a aquesta gent. Em va venir al cap un de molt especial, un home que ha escrit centenars de poesies a aquestes bèsties voladores. Un final de dia feliç, certament.

Gràcies per a floreta a la nova capçalera: ja li ho diré; segur que es posarà tan contenta que el pont es reconstruirà de cop, ni que sigui una mica.

Has vist la bestiesa sobre el buster Keaton? Cintinuo, però, sense saber a quin lloc van prendre aquella foto, que a tu et sonava. Podria que fos a Barcelona: a la primera part de l'article parlen de que tota la comitiva comença el seu viatge a la capital. En fi, misteris.

Vergonya: el contrast de la brevetat de l'entrada amb el de la biga de ciment armat que t'escric com a resposta...

Gràcies per la visita.

Criticartt ha dit...

A mi els ocells no m'agraden gaire, i no acostumo a mirar el seu vol.... serà pq al viure a Barcelona els únics ocells que puc veure són coloms i cotorres? No els puc sofrir... a mi m'agradaven molt les caderneres, però ara ja no se'n poden tenir.

Si que he estat seguint molt atentament el teu article sobre Keaton, i estic comparant fotos. Les cadires de platja on elles estan assegudes, aquelles de mimbre, són les mateixes que hi havia als jardins de l'Hotel Terramar, ja et passaré alguna foto.. i aquella dels dos fent broma pot ser Barcelona, però segueix tenint una cosa familiar.... seguiré buscant.

Florenci Salesas ha dit...

Interessant el que dius dels ocells. Jo, d'entrada, sóc més aviat dels que emocionalment se sento tocat per Els Ocells de Hitchcock que pel Joan Salvador Gavina del Richard Bach. No arribo a ser dels que odien els ocells, ni molt menys, però tampoc sóc dels que només veure'n un cauen enamorats i comencen a produir poesies a velocitat de metralleta. És aquí el perquè de la sorpresa que vaig tenir sobre aquesta nova sensació de fascinació. La veritat és que era increible de veure la varietat de vols. Bé, en fi, una experiència.

Per cert, que déu n'hi do les investigacions que has fet (a les quals no ajuden poc els teus coneixements!). Mira, un coneix les cadires, l'altre els personatges que s'hi asseien i en un altre cas serà, potser, al contrari (encara que segur que tu coneixes molts més personatges que jo cadires). Moltes gràcies per haver-te pres la molèstia.

I bé, ara et deixo per anar a acabar una experiència al·lucinant a la Fira de la Ciència.