El Papu Berlusconi s'amaga rere les escales, preparat per saltar damunt l'usuari del metro i xuclar-li la sangPer no tenir aquesta pàgina aturada, mentre acabo d'embastar futures entrades força més denses, aprofito per penjar unes fotografies que vaig fer durant la campanya electoral a les Eleccions al Parlament Europeu.
Ara que ja fa cinc mesos i cinc dies --com a portadora de notícies fresques, aquesta pàgina meva no destaca per desperta, precisament-- l'efecte que produeix veure aquestes imatges és estrany.
Sembla mentida com un esdeveniment que no fa pas tant que ha passat tingui ja una pàtina tan arqueològica.
L'optimistaPobret, si les coses fossin tan fàcils com rascar i guanyar...
Veniu amb mi, petitonsUna perspectiva no gaire afavoridora, certament
Campanya gratuïtaNo hi ha res com la mala fama perquè els altres te la facin. Al senyor Vidal Quadras no li cal trucar al número que té al costat. En absolut.
L'home de les dos cares?
L'home de les dos cares? Massa fàcil, ho admeto
El Papu ataca de nou
El Papu ataca de nou"Us saltaré al damunt des d'on menys us ho esperàveu".
No ho podia evitar: la campanya dels socialistes era, de llarg, la que ens prenia més per criaturetes. O sigui, la més divertida.
Atov Narud LeugimAlicia a l'altre costat del mirall
2 comentaris:
Molt bones, les fotos i els comentaris. Ets un mestre de la ironia. M'he rist molt.
Una abraçada-
He, he... gràcies Joana. Tot i que no és pot dir que sigui el paradigma de tema d'actualitat, eh.
Retorne l'abraçada-
Publica un comentari a l'entrada