dijous, 13 de maig del 2010

Balduí I de Bèlgica versus Harold Lloyd

Balduí I (Brussel·les, Bèlgica 1930 - Motril, Granada 1993) va ser el Rei dels belgues des de 1951 fins que va morir.

Harold Lloyd (Burchard, Nebraska 1893 - Beverly Hills, Califòrnia, 1971) va ser un actor i productor de pel·lícules nordamericà, l'estrella còmica més famosa del cinema dels anys 20.

Què tenen a veure entre sí aquests dos homes? Res. I no només això, sinó que ni tan sols puc provar si es van trobar mai, si el còmic feia riure al rei i si el rei, al seu torn, inspirava reverència al còmic. Ni idea. Això sí, si voleu conèixer les seves respectives biografies amb més detall, trobareu informació a balquena a la xarxa. No és, doncs, la intenció d'aquesta entrada la d'aprofundir en les seves vides —d'altra banda força sucoses—, sinó una altra purament lúdica.

Com a curiositat biogràfica no me'n puc estar de mencionar, això sí, una minúcia de cada una. Dues perletes que em fan molta gràcia:

El jove rei va anunciar el 1955, durant la seva primera visita al Congo Belga, que tenia la intenció de convertir Bèlgica i la seva colònia en una potència aeroespacial i que molt aviat hi hauria un astronauta belga-congolès volant per l'espai. Si tenim en compte que la primera nau espacial seria el simpàtic Sputnik soviètic, el 1957, veurem que el desig del rei tenia la seva conya. No sabem que hauria passat si el Congo s'hagués començat a convertir en una potència en el llançament de coets a l'espai. Aquell pobre país, aquella regió de la Terra, una de les més riques i exuberants que existeix ha estat sempre, també, una de les més castigades per morts massives i cruels (guerres, revolucions, tiranies, colonialisme brutal, gana, etc.). Us imagineu que el Congo hagués muntat una industria espacial i, de mica en mica, s'hagués convertit en un país ric, que sapigués respectar el potencial natural tan bèstia que té? Potser la història d'Àfrica i del món hauria estat una altra de molt diferent. No ho sé, segurament trec una betiesa de conclusió...

En Harold Lloyd va ser el còmic que va guanyar més diners durant l'etapa muda i part de la sonora. Al llarg de la dècada dels 20, considerada l'edat d'or del cinema còmic visual —entre els 10 i els 20 es va inventar TOT sobre el tema—, els seus films, perfectes tant des del punt de vista formal com del seu potencial comercial, van fer més caixa que els de Chaplin i Keaton junts. Però a part d'això, l'home era un peix gros dins la francmasoneria del seu temps. Va arribar a ser el cap de la Imperial Potentate Ancient Arabic Order of the Nobles of the Mystic Shrineof the Shriners of North America, motiu pel qual va sortir a la portada de la revista Time del 25 de juliol del 1949. Poca broma, eh!

El motiu que el meu estrany cervell ha tingut per fer coincidir aquestes dues personalitats del segle XX en aquest post és —a part que el rei dels belgues també va tenir la seva portada a la revista Time, com no—, que trobo que s'assemblen molt. I bé, si no acaben de ser perfectes sossies, no puc evitar de pensar en els dos com a parella cada vegada que veig la imatge d'un de sol, per separat. Ja ho sé, em direu que les boques són diferents, que ni tan sols l'estil de les seves ulleres té a veure res. Però és una cosa superior a mi. Balduí I/Harold Lloyd, Harold Lloyd/Balduí I, tant és l'ordre, se m'apareixen com les dues cares de la mateixa moneda. Si Chaplin va jugar amb certes semblances que hi havia entre el seu personatget i l'encantador Fürher, per què jo no puc tenir el meu petit moment de deliri?

Aquí teniu unes quantes fotos dels dos personatges, en diferents postures i èpoques de els seves vides. Fins i tot tenim el senyor Lloyd sense ulleres i tot. Vosaltres mateixos jutgeu.



Els dos senyors, de jovenet. La tofa del reietó és espectacular en la imatge que hem trobat. És de justícia recordar que en Harold Lloyd de vegades en lluia una que deu n'hi do.


Dues imatges de maduresa amb una postura gairebé clònica. Què en penseu?

En Harold Lloyd d'etiqueta. Preparat per anar a alguna recepció amb el rei, potser?


Balduí I el dia que es va casar amb Fabiola. Aquí potser retira una mica al jove Woody Allen. Però no, que encara hi ha categories. L'ombra de Lloyd és allargada...

Sabieu que el personatge que Harold Lloyd interpretava al cinema va ser la principal inspiració per a la creació de Clark Kent, l'alter ego de Superman? No és una especulació gratuïta, sinó un fet històric comprovable. Ho dic de debò.


El rei Balduí I, uns moments abans de començar a escalar un edifici i penjar-se de les manetes d'un rellotge públic.

6 comentaris:

Criticartt ha dit...

JA JA JA.... molt bona....

Florenci Salesas ha dit...

Ja ho sé que és una tonteria com una casa, però no me'n podia estar de publicar-la he, he...

No trobes que sí que tenen un què? La Fabiola, sincerament, encara no ho sé a qui s'assembla. És un tema important amb el que no m'hi he parat mai a estudiar-lo.

Criticartt ha dit...

no és cap tonteria..... s'assemblen moltíssim, tot i que no per la posició del cap a la foto d'adults... ja que crec que aquesta encara s'utilitza per a les fotos de l'orla escolar....

Per cert, jo si que sempre he tingut el dobre de la Fabiola claríssim.... un dia ja t'ho explicaré

Florenci Salesas ha dit...

Ospets! doncs ja me'l diràs el dia que puguis.

Neus ha dit...

Crec que tens un sentit vital de més al teu favor. Millor per a tots nosaltres.
Jo conec a la doble de Rafaela Aparicio.

Florenci Salesas ha dit...

Per Joana: Ja ho veus, no? Doncs mira, com a mínim en això estem d'acord amb en Jojó i el seu pare ;)
Ja he vist les fotos aquelles. Quina mala llet, he, he...

Per Neus: Docns mira que no estic d'allò que en diuen vital... però per molts anys que ho sembli!

Jo també conec un doble de la Rafaela Aparício! Ostres, aquesta dona a mi m'agradava molt, pobreta... era genial!