A nivell humà, un gag simpàtic. A nivell de l'aranya, una tragèdia completa. Una caiguda de cul per a mi, tot un sepeli per a la seva família. Ella per a mi representa una insignificància dins l'estadística de la meva vida, la sort d'un anònim aturat per a un brooker de Wall Street. Per a ella jo represento el responsable de l'infern que ha acabat amb tot el que tenia.
Ara li dono la possibilitat de protagonitzar aquest post. Amb l'excusa de retre-li homenatge, empraré aquest lícit reclam amb la voluntat de provocar alguna reacció, postiva o negativa, que el meu ego saludarà amb alegria. Sobretot si té moltes lectures. Res que no faci ningú que publica alguna cosa: no invento la humanitat, aquí. L'aranya, però, també trobarà lícit recordar la meva meva ascendència, venjativa, des d'allà on sigui.
Perdona i gràcies, aranyeta.
2 comentaris:
Sabia l'aranya que un dia o un altra havia de morir?
No tinc constància que les aranyes es preguntin qui són, d'on venen i allà on van. Però mai se sap. El cert és que el seu llenguatge té molts subtileses que se m'escapen. Gràcies per la visita.
Publica un comentari a l'entrada