 |
| La lliçó difícil (1884) de William Adolphe Bouguereau |
"Academicisme". Un cop van inventar aquesta paraula els incapaços van trobat un antídot per empestar tota una categoria d'artistes que, d'entrada, l'únic pecat que cometen és conèixer l'ofici millor que ells. Això sí, l'acadèmia no ho és tot. I fins i tot pot no ser res, si no transmet. Jo també prefereixo l'obra d'un artista d'ofici incomplet que el d'un gran mestre si el primer em remou les entranyes més que el segon. Però una cosa és una cosa i l'altra una de molt diferent. La història de l'art és la història de les grans injustícies, de les grans mentides sedimentades.
Aquest quadre de dalt és La lliçó difícil (1884) de William Adolphe Bouguereau, un pintor que al segle XIX era un déu i ara es troba, malgrat una tímida recuperació d'última hora, maleït, reclòs a les golfes dels trastos vells: era massa bo i no bevia, ni es drogava, ni tenia una vida amb la qual Hollywood pogués fer un biòpic trasbalsador. Parlant d'aquest pintor la meva admirada Montserrat Olivés em va comentar: "Mendelssohn, també ha pagat el peatge de ser ric, jueu, dotat per la pintura, l'escriptura, llicenciat en dret - si no ho recordo malament - i gran compositor. Era feliç en la seva vida familiar, ajudava als companys - va treure d'un problema judicial important a Schumann- va redescobrir i posar en valor un Bach oblidat i menystingut - tampoc bevia ni es drogava. Les seves pintures són magnífiques. Em sembla que no li han fet gaire homenatges..."
Burguereau no sé fins a quin punt era tan generós com Mendelssohn. No el conec prou i ara se'm fa molt costa amunt llegir fins i tot la seva entrada a la Wikipèdia francesa. Sé que al seu moment va arribar a assolir un prestigi només comparable al que va tenir Picasso a finals del segle XX (i l'home crec que s'ho va creure força, també, no ho sé, pel que recordo). Després, però, amb l'arribada de l'impressionisme i altres avantguardes encara més radicals, el neoclassicisme i molts d'aquells "ismes" del segle XlX han quedat sepultats per corrents artístiques més modernes o més antigues.
I aquí baix, els mortals, mentrestant, anem fent bullir l'olla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada