dimecres, 27 de gener de 2010

Ja torno a ser aquí

"L'amor a la humanitat és literatura declàmatòria: per salvar a un amic deixariem matar cent mil xinesos". -Santiago Rusiñol.

És una de les frases que més m'agraden de tots els temps. Hi estic totalment d'acord. I crec que qui pensa així no és un mal parit. Ans el contrari: qui prefereixi que morin els seus amics que una gernació de xinesos millor que no se m'acosti. Un mostre d'aquest tipus em fa por, no el vull com amic ni en pintura.

La frase, evidentment, funciona en sentit revertit. Malgrat el seu eurocentrisme estètic és d'una universalitat perfecta en les seves intencions bàsiques. Pels xinesos se'ls hauria d'adaptar amb 100.000 europeus, o americans, o aleutians. Seria just.

Amb tot, una darrera pregunta, retòrica potser: Què fer quan alguns dels teus millors amics són xinesos?

Bon dia a tothom.

2 comentaris:

El kioskero del antifaz ha dit...

La resposta és clara:

Si els amics son xinesos... que els bombin!!!

Florenci Salesas ha dit...

Ostres, Kioskero, ja ho saps que ets una miqueta cabron? :D