diumenge, 11 de maig de 2014

Per què passar a la història si tothom l'odia, la història?

Molts volen passar a la història i pocs tenen en compte que només a quatre mixetes els interessa, la història. 


"M'encantaria que la gent em recordés com l'home (o dona, o monstre) que..." dius. Amic meu, si algun dia arribes a assolir l'estatus de personatge històric, molt probablement et convertiràs en un nom més de la llarga llista que alumnes i professors odiaran pel fet d'haver-la de memoritzar sense que cap dels qui en formen part els importi mitja porció de femta humana. En fas una de grossa, com descobrir el bacil de la felicitat, inventar la bomba anti-esternuts o influeixes en tota una nova generació de guitarristes, degolles el rei d'Assíria, o el que sigui i, finalment, vas a parar a les enciclopèdies. I a partir de llavors, què? Fins i tot els experts es faran un embolic amb el teu patronímic: mentre parlava del tema dels feliços 20 americans, un professor d'història del meu fill va confondre Buster Keaton i Harold Lloyd i amb aquella idea hauria quedat sinó hagués estat corregit pel nano, acostumat a les dèries paternals. L'error comés per un expert poc curós, o a causa d'una distracció accidental (no puc evitar pensar, aquí, en la genial escena de l'insecte esclafat en l'arxiu que transmuta el nom de Buttle en Tuttle a Brazil, de Terry Gilliam) serà copiat i acceptat com a norma per la immensa major part dels experts i neòfits mandrosos que vindran darrere. Et ficaran en moviments i companyies amb les que no hi tindràs res a veure. Et faran viure en un segle equivocat i t'atribuiran fets i obres alienes. Memoritzar-te es convertirà en una nosa innecessària, un càstig, un motiu d'odi contra teu. Només s'alegrarà d'haver-te recordat qui guanyi una morterada en dir el teu nom com a resposta correcta al "Saber y Ganar".


"Suposo que, en el fons, és la necessitat instintiva de transcendència...", diu la Montserrat, una sàvia amiga. De tota manera, com algú pot pretendre transcendir, quan el que més acostuma a transcendir és la intranscendència? I malgrat tot, estudieu història, malparits. I no us ho cregueu tot. Investigueu, contrasteu. Els morts als quals els hi devem tot, per bé i per mal, us agrairan que els hàgiu dedicat una bufadeta del vostre alè vital fugisser.




 Pobre concursant, quin conflicte d'ulls tapats!