divendres, 20 de març del 2009

Nou "Diccionari del Català Col·loquial"



Ha aparegut el Diccionari del Català Col·loquial, editat per l'Enciclopèdia Catalana amb l'ajut de l'experiència de quinze anys de Flaix FM.

Crec que és una molt bona notícia: qualsevol eina que ajudi a que ens expressem millor, a emprar el mot i l'expressió que defineixi amb més precisió el que volem dir, està bé, i no tan sols per a la nostra llengua sinó per a les altres que coneguem. No he pogut evitar de copiar la idea de fer una entrada sobre el tema de la Núria Sagués. Cliqueu damunt el seguent enllaç http://apeucoix.blogspot.com/2009/03/diccionari-del-catala-colloquial.html a on també n'hi ha un altre que us connectarà cap a la notícia tal com la publicà ahir El Periódico.

No cal afegir gaire comentaris especials al breu de la Núria. Amb tot, no em puc estar de remarcar el que ha dit el propi Miquel Calçada sobre que el nostre és, probablement, el país amb més diccionaris per càpita. M'ha fet gràcia. En qualsevol cas, crec que és millor pecar per exccés de diccionaris que de revòlvers, oi? Bé, decidiu vosaltres mateixos, que ja sou grandets (i si tu, que llegeixes aquestes paraules, ets un nen, sàpigues maco que això que acaba d'escriure aquest senyor és una bestiesa com un campanar).

A l'AVUI també hi sortia la mateixa informació, amb l'afegitó d'una mostra de 19 paraules o expresions http://www.avui.cat/article/cultura_comunicacio/56446/alternatives/castellanades.html

Per als mandrosos a clicar enllaços, transcric les 19 entrades.
Aquí va el tast:

Aquí te pillo, aquí te mato: vist i no vist, dit i fet, pim-pam-pum...

Agafar el tranquillo: Prendre la mida, agafar el fil, començar a dominar...

Horterada: Collonada, cursileria, vulgaritat...

Cotillejar: Xafardejar, tafanejar...

Catejar: Suspendre, tombar...

Bache: Sot, clot, sotrac...

Vacilón: Fanfarró, gaellet, xulo...

A voleo: a l'atzar, a la babalà, de qualsevol manera...

En sèrio: Seriosament, de debò...

Vejestorio: Vell xaruc, que no s'aguanta els pets, vell atrotinat...

Guarrindongo: Ronyós, tronat, d'estar per casa, rudimentari...

Bodrio: Nyap, bunyol, fàstic...

Penya xunga: Penya de la grenya, penya de l'espardenya...

Susto: Ensurt, espant, sobresalt...

Memo: Tanoca, babau, burro, talós, totxo...

Marimatxo: Gallimarsot, que mascleja, que sembla un homenot...

Marrón: Sidral, marro, escàndol...

Xungo: Fotut, cardat, fumut, molt puta, malparit...

Liar-se: Enredar-se, embolicar-se, embrancar-se...

L'invent potser no és una novetat al cent per cent, com els mateixos autors i promotors, honestament, avancen. Ja hi ha força diccionaris de barbarismes (en tinc un dels anys trenta! la preocupació pel tema és, per tant, vella). Amb tot, crec que cal rebre aquest nou volum amb el respecte que mereixen quinze anys de feina davant els micròfons. En aquest sentit, la obra em crea unes espectatives força positives (el que en diríem prejudicis positius, ja ho sé). El dia que el fullegi, ja miraré de fer un comentari més exacte.

De moment, poc podem dir des d'aquí, més que felicitar als qui han fet aquest diccionari possible.
Un altre dia ja parlarem del senyor Miquel Calçada, un senyor molt important, crec.


P.D. Disculpeu que avui m'hagi donat per posar els noms propis en negreta. Són coses que la tecnologia permet amb facilitat i, mira, ves, de vegades a un li venen ganes de caure en aquestes futileses.

4 comentaris:

A peu coix. Núria Sagués ha dit...

Ets únic Florenci!
D'això se'n diu un apunt ben fet. Sí senyor!
M'encanta el teu sentit de l'humor...

Florenci Salesas ha dit...

Un apunt ben fet és el teu, que no et desvies del tema. Això meu és el mal de la dispersió, com sempre (per cert, que hi havia algun error que ja he esmenat).

Gràcies per la floreta, però. I sobre el sentit de l'humor, mira, per molt aixafats que estiguem, hem de mirar de veure les coses amb una mica d'humor, i tant. Cal riure'ns de nosaltres mateixos, i a partir d'aquí, del mort i de qui el vetlla, que sinó no farem res de bo, oi?

Au, que passis un bn cap de setmana, maca.

Helena Bonals ha dit...

La paraula "marrón", jo no l'associo amb "sidral", "marro", "escàndol". Potser m'equivoco, però a les feines "marrón" és sinònim de feina especialment pesada, que cau de cop sobre algú. Algú en sap alguna cosa?

Florenci Salesas ha dit...

Tens tota la raó Helena. Ja et dic, que a mi mateix alguna deducció no m'acababa de fer el pes i la de "marrón" és molt evident. Seria com "li ha tocat ballar amb la més lletja" o "ténir la patata calenta", "la pilota a la teulada", "li ha caigut el mort" etc, més que no pas el que diu. Amb tot, ´"marrón" també li veig connotacions amb càstig per un crim o malifeta ("los ladrones eran tres, però el marrón le ha caído al único que han pillado, claro") tipus condemna o penalització. llavors potser millor seria buscar parules com "garrotada", "creu", etc. més tot el seguit de frases fetes i locucions sobre el tema. No ho sé, ho escric així de pressa, amb el primer que em ve el cap i per això no em posaria a defensar aquestes opcions amb foc. Però sí que hi ha alguna cosa que dona la sensació que no és ben bé el que diuen.

Gràcies Helena.