La major part estan fetes a cases força noves de Sitges, que jo, personalment, les trobo força interessants. La geometria i la perspectiva m'atrauen moltíssim i em passo la vida mirant, fent fotografies, pel·lícules mentals amb tot el que vec. Sóc al metro i quan m'assec em quedo hipnotitzat amb com varien les linia de tall de l'horitzó respecte a l'altra gent, i com varia la percepció de la forma de les finestres, de tot. De vegades canvio de lloc varies vegades pel pur plaer de veure com totes aquells punts de fuga invisibles roten en l'aire com si fos un focus d'una bateria antiaèria nocturna. Tot i que miro de ser discret, no puc evitar que els que vagin amb mi es pensin que estic sonat. És gairebé un vici!
Moltes gràcies per la floreta de fotògraf! Sóc un tastaolletes, això sí, amb tot el bo i el dolent que això comporta.
Gràcies Helena. La geometría i la perspectiva són coses que sempre m'han interessat. Canvies la perspectiva i la percepció que tenim canvia. És molt interessant.
Home, Florenci, una altra aficció que compartim tu i jo! La fotografia. D'aquesta sèrie de fotos, m'agraden especialment la primera, "Vell i pintades", les altres dos de l'estació de Sants i l'altra dels arbres a contrallum que projecten les ombres allargades cap a l'observador. En les de l'estació de Sants, les figures humanes a contrallum li donen una impresió de moviment molt atractiva. En la dels arbres, jo haguera intentat un altre enquadrament on no hi apareguera cap senyal de tràfic. Una sèrie de blanc i negre molt interessant.
Tens tota la raó. Fins i tot evitar els cotxes. Passa, però, que aquesta forma part de tot un seguit de fotos fets molt de pressa. Però no hi ha excusa. Totes tenen les seves petites pífies, he, he...
5 comentaris:
La major part estan fetes a cases força noves de Sitges, que jo, personalment, les trobo força interessants. La geometria i la perspectiva m'atrauen moltíssim i em passo la vida mirant, fent fotografies, pel·lícules mentals amb tot el que vec. Sóc al metro i quan m'assec em quedo hipnotitzat amb com varien les linia de tall de l'horitzó respecte a l'altra gent, i com varia la percepció de la forma de les finestres, de tot. De vegades canvio de lloc varies vegades pel pur plaer de veure com totes aquells punts de fuga invisibles roten en l'aire com si fos un focus d'una bateria antiaèria nocturna. Tot i que miro de ser discret, no puc evitar que els que vagin amb mi es pensin que estic sonat. És gairebé un vici!
Moltes gràcies per la floreta de fotògraf! Sóc un tastaolletes, això sí, amb tot el bo i el dolent que això comporta.
Hi ha una precisió gairebé matemàtica, geomètrica en el joc de les perspectives, que semblen molt pensades. Són molt estètiques totes.
Gràcies Helena. La geometría i la perspectiva són coses que sempre m'han interessat. Canvies la perspectiva i la percepció que tenim canvia. És molt interessant.
Home, Florenci, una altra aficció que compartim tu i jo! La fotografia. D'aquesta sèrie de fotos, m'agraden especialment la primera, "Vell i pintades", les altres dos de l'estació de Sants i l'altra dels arbres a contrallum que projecten les ombres allargades cap a l'observador. En les de l'estació de Sants, les figures humanes a contrallum li donen una impresió de moviment molt atractiva. En la dels arbres, jo haguera intentat un altre enquadrament on no hi apareguera cap senyal de tràfic. Una sèrie de blanc i negre molt interessant.
Tens tota la raó. Fins i tot evitar els cotxes. Passa, però, que aquesta forma part de tot un seguit de fotos fets molt de pressa. Però no hi ha excusa. Totes tenen les seves petites pífies, he, he...
Gràcies per la visita Don Love!
Publica un comentari a l'entrada