divendres, 19 de març del 2010

Vell i pintades

3 comentaris:

Florenci Salesas ha dit...

Sí, el comentari serà tot el metafísic que vulguis, però claves la idea que jo tenia quan veia venir aquest senyor, tan a poquet a poquet, ara una cama, ara una altra. En passar per davant les pintades tenia ja clara la foto i, pobret, anant tan lentament com anava, m'ho va posar fàcil. Només calia esperar que ell s'anés situant a la dreta de l'enquadrament, mirant de premer el botó just abans es perdés el contorn lluminòs del seu perfil a contrallum. Era com captar una posta de sol a càmera ràpida.

Els puntets lluents que es veuen damunt el cap del vell, a la dreta alta de la imatge, són mosques que voleiaven a contrallum, com minúsculs estels. Ens podríem posar encara més tètrics, i pensar en el que representen les mosques al costat d'un cos quiet. Aquestes, però, produien un efecte natural bellíssim. Una contradicció, una ambigüetat més.

Moltes gràcies pel teu afinadíssim (i afalagador) comentari!

Helena Bonals ha dit...

Jo no em deixo anar tant: només hi veig el contrast entre la noblesa del passat i el present odiós de les horribles pintades.

Florenci Salesas ha dit...

Estàs bé Helena. Pobre vell...