dimecres, 2 d’octubre de 2013

Machines Should Do the Work. People Should Think

  • Diuen que entre el 2000 i el 2003 la humanitat ha generat tanta informació com en els 30 anys precedents. En aquell període immediat, entre el 1970 i el 2000, però, ja se n'havia produït tanta com tota la acumulada fins aleshores, des de la prehistòria. Encara que aquestes xifres fossin menys espectaculars que com s'ha assegurat, no costa fer-nos a la idea que la quantitat fabricada ara mateix —època de les mil i una xarxes socials— per força rebentarà qualsevol rècord anterior d'una manera exponencial. Lògicament, cal sempre una quantitat descomunal de material prescindible, banal, inútil per poder assolir nous cims de saturació. I sí, les escombraries s'han multiplicat, però també les meravelles. Qui de veritat té alguna cosa a dir té ara un poder abans impensable gràcies a la tecnologia. Que hi hagi tan de soroll i que costi molt de trobar no vol dir que no existeixi.

    Entenc que tanta informació intimida i una temporada de refugi estricte en les obres del passat va molt bé per agafar oxigen. Ja només amb els prodigis del passat en podríem tenir prou. No ens els acabaríem mai, encara que ens reencarnéssim en 20.000 vides seguides, encara que ens concentréssim en una part insignificant d'anys, d'aquest passat. És més, crec que és absolutament necessari, per continuar mantenint la nostra memòria com a espècie, investigar entre tot allò que ens han deixat la sensibilitat i el pensament humà a través de les seves obres més antigues. Tanmateix, cal recordar que el món és ben viu ara. Ningú té la obligació d'estar al dia, però em sembla molt injust blasmar l'actualitat per pur prejudici. Em fa gràcia quan algú diu que ja ningú escriu, fa música, cinema o el que sigui, tan bo com abans. No hi ha ningú al món amb la capacitat i temps com per llegir, visionar, gaudir i informar-se ni de un 0'00001% de tot el que es crea, ni tan sols en la seva pròpia llengua, en el seu territori més immediat. Només en català es publiquen entre 6000 i 10000 llibres nous cada any! (sense comptar tot el que no s'edita, obres mestres que mai es publicaran, inclòs). Abans, en 10 m2 del bosc de la informació hi creixien 5 arbres magnífics i hi penjaven unes 200 lianes, fotent nosa. Ara, en el mateix espai, hi pengen 3.000.000.000 de lianes. No s'hi pot caminar i el bosc ens sembla un lloc espantós. Però resulta que enmig de tota aquesta bogeria de lianes hi han crescut, també, 25 arbres magnífics allà on abans n'hi havia només 5. Aquests 15 arbres de més existeixen i els qui tenen la sort de descobrir-los en gaudeixen els fruits i es tornen boigs d'alegria. Això sí, costen més de trobar que abans. No siguem mandrosos, va.
    Cal afegir que, així com hi ha més facilitat de localitzar tot allò que d'entrada ja saps que t'interessarà, costa molt més trobar alguna cosa que realment et serviria molt, però la qual no tens ni idea que existeix. Allò de creuar-te pel carrer amb l'home o la dona de la teva vida i no saber-ho mai perquè tots dos aneu massa de pressa, caminant entre la espessor de la multitud, encaboriats. 

    Paperwork Explossion (1967) em sembla una petita joia creada per a la IBM per Jim Henson, el creador dels Muppets (els Teleñecos, ja sabeu), amb música electrònica del mestre Raymond Scott, amb elements que prefiguren algunes de les troballes que els genis de Kraftwerk perfeccionaran i situaran en el lloc exacte. En aquest film publicitari se'ns parla de tot això i de com les màquines poden ajudar a gestionar la informació, facilitar la feina rutinària, deixant temps a l'ésser humà per a activitats més creatives ("Machines should do the work. People should think"). El que apareix a la pantalla és el mateix que ara tenim multiplicat a la milionèsima potència. 


    Cliqueu damunt la imatge i podreu veure el film