L’església del Monestir de Sant Cugat és un esplèndid edifici, la part principal del qual fou edificada entre els segles XII-XIV. Com tants temples construits en aquesta època de transició, conté elements romànics i gòtics. No obstant, hi ha parts importants que foren construïdes en segles posteriors (com bé en dóna testimoni el quadre d'Aine Bru, pintat entre el 1504 i el 1507) amb parts renaixentistes i fins i tot barroques.
Tot aquest batibull d'estils podrien fer pensar que l'església és un caos estètic, però cal dir que no hi ha res més lluny de realitat. L'austeritat del romànic i la sumptuositat del gòtic són les forces que marquen la pauta en tot l'edifici. Val a dir, també, que l'harmonia que hi ha entre aquests dos estils és molt superior, segons el meu gust, a la que acostuma a haver-hi als temples on hi solen cohabitar.
Al meu parer, la única nota una mica discordant és l’excessiva —bellíssima, això sí— rossassa de la façana principal. Amb els seus 8,2 m de diàmetre destaca d’una hora lluny per la seva desproporció polifèmica. L’àmbit de l’església no és que sigui petit, precisament, i segurament bat la volumetria de més d’una catedral. Amb tot, la façana sembla com si no pogués carregar amb tota aquell mola damunt la porta, tan historiada com mastodòntica. És una baluerna desmesurada. Dóna la sensació que no hi cap, que se sobreïx per tot arreu: pels dos costats arriba a tocar els contraforts (que es van afegir alguns segles després) i per sota cau més avall de la part superior de la porta. A primer cop d'ull fa l’efecte d’una gegantesca roda de carro que s’hagués despenjat de la paret i no hagués arribat a terra perquè l’hauria frenat un armari. De tota manera, cal dir que la desproporció, que de fora estant crec que és prou clara, des de dins queda molt més dissimulada, i fins i tot guanya molt: la foscor, la nuesa de les parets i l’alçada del sostre hi ajuden.
Precisament, en aquesta entrada es tracta d’això últim: de mostrar l’interior de l’església. Espero que gaudiu de les fotos.
Tot aquest batibull d'estils podrien fer pensar que l'església és un caos estètic, però cal dir que no hi ha res més lluny de realitat. L'austeritat del romànic i la sumptuositat del gòtic són les forces que marquen la pauta en tot l'edifici. Val a dir, també, que l'harmonia que hi ha entre aquests dos estils és molt superior, segons el meu gust, a la que acostuma a haver-hi als temples on hi solen cohabitar.
Al meu parer, la única nota una mica discordant és l’excessiva —bellíssima, això sí— rossassa de la façana principal. Amb els seus 8,2 m de diàmetre destaca d’una hora lluny per la seva desproporció polifèmica. L’àmbit de l’església no és que sigui petit, precisament, i segurament bat la volumetria de més d’una catedral. Amb tot, la façana sembla com si no pogués carregar amb tota aquell mola damunt la porta, tan historiada com mastodòntica. És una baluerna desmesurada. Dóna la sensació que no hi cap, que se sobreïx per tot arreu: pels dos costats arriba a tocar els contraforts (que es van afegir alguns segles després) i per sota cau més avall de la part superior de la porta. A primer cop d'ull fa l’efecte d’una gegantesca roda de carro que s’hagués despenjat de la paret i no hagués arribat a terra perquè l’hauria frenat un armari. De tota manera, cal dir que la desproporció, que de fora estant crec que és prou clara, des de dins queda molt més dissimulada, i fins i tot guanya molt: la foscor, la nuesa de les parets i l’alçada del sostre hi ajuden.
Precisament, en aquesta entrada es tracta d’això últim: de mostrar l’interior de l’església. Espero que gaudiu de les fotos.
El graciós pom de la porta principal
I la resta de la portalada
Dues fotos de la imatge romànica de la Mare de Déu del Bosc, del segle XII. Aquesta imatge, molt venerada pels locals, prové de l'ermita de Sant Adjutori. Jo, personalment, trobo que és una de les Mares de Déu romàniques més belles que hi ha.
A continuació teniu unes quantes imatges de l'interior de l'esglèsia
Aspecte de la rossassa des de la paret interior
La rossassa, amb la rosseta lateral esquerra (des de dins)
El raig que entra pels finestralls es reflexa en una columna
Enllaços a altres entrades sobre el Monestir de Sant Cugat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada