No és la primera vegada que ho faig. No sé per quin motiu, vaig imaginar que aquest petita meravella formava part de la obra d'aquella poeta i la vaig traduir amb les altres, en la primera tanda de traduccions que ja li vaig enviar a la Joana. Ja en aquell moment ella, amablement em va dir: "Florenci, ho sento, però el haiku dels ocells no és meu, sinó del Francesc Puigcarbó". No pot ser!
El mateix Francesc fins i tot em va fer un comentari dins aquella entrada i, educadíssim, no em va dir res. Ha estat la mateixa Joana qui m'ho ha recordat de nou: "gràcies per l'entrada, Florenci... però em sap molt de greu dir-te de nou que se t'ha tornat a colar aquell haiku del Puigcarbó...". Això ha de ser algun tipus de maledicció! Argh!!
Just és que li faci una entrada de desagravi a l'home dels talents múltiples. Puc anunciar amb gran alegria, però, que d'alguna manera està de sort. Just per a aquella bella composició no tenia al seu moment una imatge que s'hi adigués prou. Avui ha fet un dia radiant, aquí a Sitges, i he aprofitat per fer tot de fotografies. La casualitat ha fet que el cel estigués invadit de falciots. Semblava una versió mediterrània del film The Birds d'Alfred Hitchcock! La sort, doncs, m'ha ajudat a expiar el meu pecat de suplantació de personaitat errònia.
Disculpa Francesc!
I ara sí, amb tots vosaltres...
La tarda cau - La serada cai
La tarda cau
mentre del cel blavós
pengen ocells.
La serada cai
mentre del cèl blavós
penjan d'ausèls.
4 comentaris:
no ho havia vist, aquests dies vaig de bòlid, si que vaig eure el de Joana Forenci i ja et vaig deixar un comentari.
Moltes gràcies, a més a més has escollit un haiku del que m'agraden més.
Joana, Francesc, es fa el que pot per tirar endavant.
Que envidia de cielo mediterraneo.
"Los pajaros colgados en el cielo...."
Es muy ilustrativo pasear por tu blog.
La pequeña Neus es la que me ha abierto la ventana a tu parcela.
Saludos desde Madrid.
¡Muy bienvenida Elena! Espero que te encuentres como en casa.
Publica un comentari a l'entrada