Avui, el Tribunal Constitucional Espanyol, després d'haver estat pixant-se damunt la voluntat democràtica dels catalans, ha dictaminat el que els ha sortit dels collons, i exigir a que tornem a la situació de trenta ays enrere, a les humiliacions, imposicions i exterminis lingüístics que ja pateixen alguns dels nostres germans. Què esperàveu?
Per què el govern espanyol no es decideix ja a comprar unes quantes bombes atòmiques a algun país aliat que en tingui i ens esborra del mapa d'una vegada? Per què no acaben ràpid amb tant de patiment? He vist gats sàdics que van més de pressa quan juguen amb les seves víctimes. Au, va, acabeu de pressa, que això no hi ha qui ho aguanti. Què sóm febles? Ja ho sabem. Què els catalans som una merda? També. Tots, home, una colla de radicals, ma mare inclosa, per vosaltres una puta catalana. No passa res, li podeu dir, que ella està acostumada. A més, cada vegada que sent els vostres exhabruptes se sent rejovenir perquè la porteu a la seva jovuentut, quan actuàveu amb tota impunitat. Ja que ho som, va vinga, no sigueu hipòcrites i veniu amb els tancs. Els que no tenen ni puta idea de democràcia és el que fan, no? Hitler anava més de pressa, caram! Deixeu la vostra "roja" en pau, agafeu el fusell i poseu-nos a tots de cara a la paret. Jugueu a jocs d'adults i deixeu la piloteta als nenets. A més, teniu uns quants renegats que us ajudarien de grat. Molts menys que al país valencià, ja ho sé, que allà això de ser traidor els que ho volien posar de moda els ha sortit més bé del que els que no ho són haurien volgut (i l'infern que han de passar aquests pobrets! Jo em moriria, directament. No tinc tanta força com aquells resistents increïbles). Però sí que en tenim alguns. Donareu una alegria a aquests quatre gats. El meu avi, el meu pare i un munt de parents meus i d'amics i parents ho entendran. Ells també estaven cansats de tant venut. Que fàcil és fer servir la força. I quin incomprensibles se'm fan els traidors, que enlloc d'estar amb nosaltres s'ajunten amb el fort. Au, aneu corrent, la vostra cultura serà pur folcklore, però en traureu un bon rèdit. Dignitat no gaire, és clar. Però ja veieu on porta tenir dignitat. Vosaltres mateixos amb la vostra consciència.
M'he estat mossegant molt la llengua. Aquest no és un blog polític, encara que la política no l'evito. Avui faré una doble excepció. M'agrada poder anar al llit amb la consciència tranquil·la, sempre que puc, i que els meus fills i pares hagin de patir una vergonya extra de mi.
5 comentaris:
Relaxat i no penses en la política que et pujarà la tensió. Tots els extrems son mals i a l´història d´aquest pais anem d´extrem a extrem en lloc de buscar un terme mig.
Au va, anímat. Una abraçada.
Doncs no puc dormir amb aquesta història. Ni el meu avi ni el meu pare van arribar a veure la llibertat del meu país, sempre a remolc de qui no ens entén, ni vol. Que els meus fills puguin tornar a passar per una escola colonialista com la que jo vaig viure fa quaranta anys enrere, amb imposició idiomàtica, després de 25 anys de llibertat, és un insult i un abús. A molta gent que els ho deia, avui els ha quedat clar que Espanya no és un país democràtic. De què serveix votar un referèndum, si no agrada als sectors més carcamals del país que de debò mana? De res. La opinió de milions de catalans no val el que pensen vuit senyors. I això que tota la gent que conec que no va anar a votar ho va fer perquè protestaven per l'aigualiment tan humiliant que s'havia fet al text inicial. Jo també la veia la timidesa del text, que anava (com sempre) amb aquell excés d'educació que sempre gastem aquí "no fos cas que a Espanya es molestin". Però mira, ves, idiota ingenu que és un, vaig anar a votar, perquè qualsevol pas que hi hagués per treure's de sobre la bota que asfixia crec que és bo per millorar relacions i poder parlar en igualtat de condicions, com adults. Oportunitat perduda, és clar. No tenen ni idea de que han estirat la espoleta d'una bomba. I jo estic deprimit, la veritat.
Ens tindriem que posar tots d´acord i votar un trosset de paper del WC
Sí que hi ha incompetència, si, no sé com no s´electrocuten molts
Florenci... fes com jo:
Aquests dies he estat mirant els debats de Inereconomia. Et puc assegurar que tota la mala llet que jo portava -similar a la que portes tu ara- ha passat a ser pura anècdota.
Aquests debats espanyoleros són tan passats de voltes que tot plegat passa a convertir-se en una pura qüestió d'humor.
Ai, he comentat lo de la Intereconomia a un altre post kioskero. En fin, que tens molta raó.
Publica un comentari a l'entrada