Avui, 4 de gener del 2011, des d'aquesta part de món hem pogut gaudir d'un eclipse de sol del 50% d'ocultació. L'eclipse de fet ha començat abans que el sol aparegués per l'horitzó, a les 8.19h del matí. El màxim d'ocultació ha arribat a les 8.59h (en que la lluna ha depassat el 63% del diàmetre de la corona solar) i ha acabat a les 10.18 h. Des de Sitges, malgrat el magnífic horitzó que tenim, la visibilitat del fenomen ha estat interrompuda un munt de vegades a causa dels nombrosos núvols.Amant dels fenòmens astronòmics com sóc, no volia deixar escapar aquesta oportunitat per veure'l i deixar constància visual amb la meva modesta càmereta. Carregat amb ella, doncs, amb un senzill trípode i amb un CD com a únic filtre fotogràfic, he ordenat als meus peus que m'enfilessin al turonet que duu a la creu que separa el terme de Sitges del de Sant Pere de Ribes, i a partir de la qual comença Vallpineda, Santa Bàrbara, tot aquell territori indefinit de vinyes i urbanitzacions.
El temps no podia ser més plaent: una fresqueta suportable, ni un bri d'aire, una humitat baixa. L'únic problema me'l donaven els núvols, molt bonics per regalar-nos una sortida de sol de postal, però ja més emprenyadors per seguir el procès d'una lluna menjadora, afamada de sol. La única promiscuitat humana me la donava jo mateix, excepte a la part central del fenomen en que ja s'hi han acostat un taxista desvagat i una família armada amb ulleres especials. Aquests han estat els únics companys d'observació, que han marxat, també (una mica abans que jo), quan els núvols semblaven haver posat fi a la funció, definitivament. Un i altres hi han accedit amb cotxe i s'han mostrat molt simpàtics i educats: abans d'instal·lar-se, m'han preguntat si molestaven, quan hi havia espai de sobres i no hem feien cap nosa, pobres. El pare anava armat amb una càmara força millor que la meva i un objectiu envejable, sense arribar a l'abús, tot s'ha de dir. Se m'ha acostat i s'ha interessat pel meu truquet del CD. Per observar l'astre rei ha complert, però per realitzar les fotografies s'ha mostrat força inoperant. Amb tot, mira, he aconseguit que aquestes quatre fotos encara facin el fet.
Com ja he comentat, els núvols ho han acabat tapant tot i jo he acabat la excursió una mica abans del que tenia previst. Aquí baix teniu el resultat d'un començament de dia agradable i sense cap altra obligació. Les festes s'acaben, però...
Què passeu un bon dimarts!
Les quatre úniques fotos que valen una mica la pena de les que he fet amb el material que duia
Diverses fotos preses amb el sol visible i amb el sol ocult. En cap cas es pot apreciar l'efecte de l'eclipse (la llum solar era massa forta i cremava la imatge)
Imatge d'una posta de sol del passat novembre que ha tingut la santa barra de ficar-se allà on no li demanaven.
Abans que passés res.
13 comentaris:
Increíbles!! gràcies! Ho volía tornar a recordar. Aquest dematí quan he tret la meva gosseta per la platja d'Aiguadolç ja he sentit que hi havía algo de diferen en la sortida del sol. Que no era espectacular com cada dia...avui ho era encara més, si es pot!!
Marxava cap a la feina mirant per el retrovisor per gravar les imatges a la meva retina...gràcies per compartir-les!!
Sònia
Des d'Aiguadolç? amb el gos? ostres! Em fa molta il·lusió que em comenti algú que ho ha vist des de tan a prop.
Gràcies a tu per la visita.
Moltes gràcies per acostar-nos aquestes bellíssimes imatges i afortunat tu d’haver-les pogut gaudir en directe que el seu valor té pel que ha suposat de matinejar i l’exercici de paciència que has fet servir quedant-te al lloc inclús veient que els núvols emprenyaven.
Ha merescut la pena de debó, no?
A banda de’eixes quatre fotografies en les quals apareix el fenòmen amb més claredat i que tu els dónes per títol “Les quatre úniques fotos que valen una mica la pena”, i amb el teu permís, em quede amb la que apareix a la dreta de la imatge un fanal; de les dues, la segona. No vull desmeréixer cap de les imatges, que conste on siga menester, eh?
Acabe de veure per televisió la notícia i també algunes de les imatges que s’han pogut veure especialment bé des de terres de Barcelona, segons han comentat.
Gràcies de nou pel regal,
amparo.
No m'estranya que davant un paisatge tan fantàstic et sortís una frase tan carregada de poesia com: "el procès d'una lluna menjadora, afamada de sol". Heu tingut molta sort a Sitges d'haver pogut veure tan bé el fenomen, malgrat els núvols; en d'altres llocs no hem estat tan afortunats.
Coincideixo amb l'Amparo sobre la bellesa de les fotografies del fanal per sobre de totes les altres. I mira que totes ho són eh, de maques?
Gràcies per oferir-nos aquest regal de pre-Reis, Florenci.
Una abraçada.
Amparo, quan dic que són les "uniques que valen una mica la pena" referint-me exclusivament als primers plans del fenomen en si. Hauries de veure els xurro que em van sortir en que no s'entén res. Tinc una col·lecció d'almenys 20 o 30 fotos "abstractes" quan la meva intenció no era posar-me tan "artístic", sinó que es veiés clar el tema. En aquest sentit també he vist les fotografies que han sortit als telenotícies i a la premsa, fetes per afeccionats que duien millors aparells i filtres com déu mana i, realment, tallen la respiració. Però mira, des d'aquell turonet de Sitges (exceptuant les que devia prendre el pare de família aquell, que igual estan guanyant concursos a tort i a dret, qui sap!) només hi ha les meves. Olé, tu! he, he, he...
Galionar! Gràcies per l'observació que has fet de la frase. Molt atenta al llenguatge, com sempre. Sap greu que no es veiès des de Vilafranca, ni de molts altres llocs. Molta gent que el volia visionar, que també es va llevar aviat i va fer tot el sacramental es van trobar amb un cel burleta. Certament, no em puc queixar. I mira, em sap greu no poder compartir alguna cosa millor. Sort del fanal amb el que us heu aferrat tant l'Amparo com tu. Ja teniu on fer de Gene Kelly quan vulgueu cantar sota la pluja a duo(acudit pèssim, sorry).
Torno l'abraçada, i tant!
Ejem, no ho sé, l'Amparo i tu, però jo el claqué el trobo insuportable! Canteu vosatres, i balleu també, que jo ja m'imaginaré altres coses més abellidores per fer amb un fanal al fons.
Gràcies novament per compartir les fotos!
Ah, no!!! Que jo tampoc cante, eh? I menys sota la pluja, que la faria caure amb més força i drant més dies del que ella tinguera previst.
Jo calladeta és com més afavorida estic. Contemplant, això sí, la mar tan preciosa que has retratat i tenint el fanal per company. La seua llum mai deu ser obviada.
Canta tu, Florenci i posa-li la música de fons al paisatge,… però no desafines ni un pèl que et tirarem tomaques la Montse i jo sense pietat.
Bona nit de Reis,
amparo.
Per Galionar i Amparo, a l'uníson:
Ja que us heu quedat enganxades al fanal, amb la conseqüent hilaritat saníssima que m'heu provocat, us passo aquí una historieta de Nasruddín (o Nasrudín, o com sigui, que hi ha un munt de debat sobre com s'ha d'escriure el nom d'aquest personatge Sufí, a mig camí d'un idiota i un savi) que passa a la llum d'un fanal. No sembla emprar la llum per a activitats tan interessants com les que proposa Galionar, però bé, crec que dóna que pensar (o riure):
"Era més de mitjanit. Un vilatà, que tornava cap a casa després d'haver celebrat l'aniversari d'un dels seus cosins, es trobà amb en Nasreddín a quatre grapes a sota d'una fanal.
– I doncs –li pregunta–, que has perdut alguna cosa?
– Sí, noi, he perdut la meva clau!
El veí, compassiu (i sense gaires presses per tornar a casa seva, tot sigui dit), s'ajup per ajudar-lo. Però al cap d'una bona estona de recerques infructuoses, li pregunta:
– Digues Mestre, n'estàs segur d'haver-la perduda aquí, la teva clau?
En Nasreddín s'atura de buscar, aixeca el cap i li diu:
– No, no, l'he perduda dins de casa, però aquí hi ha més claror!"
Espero que els reis hagin sigut bons. I si no ho han sigut avui, que ho siguin demà. Sovint els regals que venen tard són els millors. Sort a tothom!
Benvolgut Florenci, moltes gràcies per compartir l´eclipse. He passat per dir-li Feliç Any que amb Helena ja ens hem felicitat.
Una abraçada
Neus Mª
Fantàstiques Florenci. Gràcies pel reportatge.
A peu coix i Neus, gràcies per la visita i per compartir vosaltres també la vostra impresió. I Neus, la meva filla ja m'ho ha comentat! Merci!!
Muchas felicidades para este año, dale vida a tus sueños y que la crisis económica pase de largo.
¡¡Feliz año 2011!!
Un abrazo.
Ricardo, moltes gràcies! De fet, pel poquet que porto, l'estic visquent amb molta intensitat el 2011. La economia ja ho veurem...
¡Feliz año, igualmente!
Publica un comentari a l'entrada