diumenge, 9 de gener del 2011

Una poesia de Pere Rovira

Per començar el diumenge, avui toca una poesia de Pere Rovira (Vila-seca, 1947).

VENUS DE GIORGIONE

A Jordi Jové

La joventut, que de pressa es podreix...

I ha de durar dins dels fràgil colors

més que l'or que la compra i la despulla,

molt més que les espases i els palaus.

Però ella no ho sap, no veu la llum

que salvarà el seu cos, el foc d'un somni

que no s'apagarà.

No sap que és Venus,

la Venus que veuran, enamorats, els segles.

Avui encara és una dona

i dorm amb les carícies

d'un home que l'adora i la vol immortal.

4 comentaris:

Galionar ha dit...

Un excel·lent regal de diumenge la poesia de Pere Rovira, aquesta Venus de Giorgione, del seu volum La mar de dins. Potser hi ha moltes Venus que encara no ho saben, que ho són, i ell en coneixia alguna...
Amb tot, el meu llibre preferit d'aquest autor, i que de vegades recomano des del meu bloc, és Diari sense dies, un recull d'articles de prosa poètica que va publicar al diari l'Avui del 1998 al 2003. El mateix autor em va confessar que el considera el seu millor llibre. És una prosa poètica que només els poetes en potència saben emprar quan escriuen articles.
Gràcies per aquest tast encertadíssim. Una abraçada.

Florenci Salesas ha dit...

Diari sense dies? Me l'apunto, Galionar. No coneixia l'obra poètica d'aquest home i el que he trobat m'ha agradat força. No es pot estar per tot, ni conèixer tot. Només tenim una vida i constantment se'ns escapen coses belles, mentre perdem el temps en segons quines que se suposa que ens havien d'enriquir tant. Al final, mica a mica, anem troban camí, carregant la motxil·la amb el que val la pena. Aquest home veig que la val. Doncs, au! cap a la butxaca de dalt, que encara estava buida.

Una abraçada per tu també i gràcies per la visita.

Anònim ha dit...

Ignoro si la joventut és un tresor,
però a fe que sols la seva pèrdua ens fa conscients d'una edat, que, en perspectiva, és el preludi de la millor època de la nostra vida: la maduresa...

Felicitats pel teu blog!

Florenci Salesas ha dit...

Molt benvingut al meu blog, Jordi. Ara per ara (toco fusta) crec que estic d'acord amb el que dius... ni que sigui perquè se suposa que hi sóc en aquesta edat de mal definir quan comença i quan acaba.

Per cert, i perdó pel "piloteig", després del primer cop d'ull que he fet, el teu blog m'ha semblat esplèndid.