Manuel Uruchurtu, l'heroi mexicà del Titanic (1ª Part)

El Titanic en tot el seu esplendor

Sempre he considerat el naufragi del Titanic i tot el que l’envolta com una de les mines d’històries amb contingut moral i emocional més riques que conec. Des de la construcció, passant per la botadura fins l’ensorrament i el posterior efecte mediàtic i artístic; de la macro-història a la més insignificant anècdota, tot el que té a veure amb aquest vaixell se m’afigura ideat per la ment d’un fabulista genial, una mena d’Isop empatxat d’Hommer, esmerçat a que al públic mai se li acabin els temes per reflexionar, debatre i cargolar-se d’emoció de les faiçons més impensables.

Don Miguel Uruchurtu Ramírez, l'heroi d'aquesta història

L’univers Titanic es pot abordar des del fet col·lectiu fins a l’individual, purament psicològic; des de qualsevol perspectiva política, social, filosòfica, històrica; amb la tensió inevitable entre els pols negatius i positius, el bé i el mal, apoteòsicament desfermada en tota la seva plenitud. No cal remenar gaire per trobar-hi a l’home enfrontat a Déu i a la natura; a l’adéu definitiu a una concepció del món en decadència, a una Europa castigada al racó dels nens que s’han passat de llest, a l’avantsala de la Primer Guerra Mundial o els límits de la nova tecnologia; a Marx, a Rousseau, a Plató, a Nietzsche, a Sant Tomàs d’Aquino. A Leonardo Di Caprio i fins a la Sara Montiel de La Violetera. Hi ha prou drama humà com per a que alliberem els impulsos lírics, èpics, romàntics, cruels, sentimentals o reflexius. I per acabar, si teniu un mínim d’habilitat, us sobren uns quans dollars i us trobeu al lloc adequat en el moment adequat (si el vostre modus vivendi rau en els camells de la vostra caravana del desert, absteniu-vos, per exemple), podeu aprofitar per realitzar un film que bati rècords de taquilla i d’Oscars.

Amb el Titanic podeu fer el que us ben roti que no us l’acabareu mai!

Elizabeth Ramell Nye, l'altra cara de la moneda

Una de les moltes situacions de contingut moral exemplar la van protagonitzar el senyor Manuel Uruchurtu, diputat mexicà conservador d’origen basc, i la dama anglesa Elizabeth Ramell Nye, membre de l’Exèrcit de Salvació. L’actitud que van mostrar un i altre personatge, enmig d’aquell dramàtic succés, representen un perfecte cara i creu de la mateixa moneda. Les decisions que van prendre en aquell segon de les seves vides se superposen de tal manera que els ha marcat per a l'eternitat. El cas Uruchurtu-Ramell quedarà com a un exemple revertit, tant de salvació i perdició física com de condemna i canonització històrica. Si a mi em toqués la missió d'impersonar un Jesucrist modern, no desaprofitaria la faula real entre el senyor Uruchurtu i la senyora Ramell. No dubteu que l'empraria com a una de les meves paràboles favorites. Rieu-vos-en de la del bon samarità...

Però d’això ja en parlarem més abastament a la 2ª Part, que coincideix amb la número 200 d'aquest blog.