Hola, sóc en Múbik el marcianet. Fa poc que vaig aterrar a Vilafranca del Penedès, amb la meva petita nau espacial blava. La missió que em van encomanar consistia en aprendre com funciona la circulació viària al vostre planeta.
Després de compartir uns quans anys amb vosaltres, però, he decidit quedar-m'hi a viure. M'agrada molt la vostra vila i tothom ha estat molt amable amb mi. Teniu de tot i força i el que no, no es troba gaire lluny: amb un viatget de no res arribes a les muntanyes de Montserrat i, si vols veure el mar, Sitges queda a dos minuts de nau.
Produïu una beguda que anomeneu vi que m'encanta. L'haig de prendre amb mesura perquè si no les meves galtes blaves se'm tornen vermelles i més que un marcianet semblo un extraterrestre indefinit. I a mi m'agrada que les coses quedin clares.
També teniu una gent (poqueta, però ben escollida) que escriu unes columnes de ratlles curtes molt boniques. Aquestes columnes, que en dieu poemes, em produeixen un efecte físic semblant al vi.
Això de fer coses que tirin cap amunt us agrada molt, si no no aixecarieu aquella cosa dels castells. Un dia em vau convidar a formar part d'una pinya. Aquell castell, per desgràcia, no va reixir. Amb tot el que em va caure pel damunt ara potser entenc una mica més perquè en dieu pinya d'allò.
Bé, avui no m'allargo més. Només volia dir que estic molt content. A més, aquests dies fa un fred que em recorda una mica el meu planeta. No patiu, no sóc un desnaturalitzat. De tant en tant vaig a visitar els meus quatre pares i tres mares (no cal dir que allà l'assumpte de la reproducció funciona molt diferent que aquí baix, però no us ho explico perquè els vostres nens potser es farien unes idées inconvenients pel que fa a la moral que els voleu ensenyar).
I ja està. Ara me'n vaig que tinc feina.
Què tingueu un molt bon dia!
4 comentaris:
Hola, Múbik, com estàs? Ens vam conèixer fa uns quants anys a Vilafranca just quan hi vas aterrar, convidat per la Policia Local perquè et fessis amic de tots els infants de la vila, a qui vas impartir unes lliçons d’educació viària que no oblidaran mai. Totes les escoles de la vila tenen fotografies teves la paret, i els seus alumnes segueixen les teves ensenyances amb molta aplicació.
T’has adaptat tan bé a la nostra ciutat que gairebé passes desapercebut enmig dels altres habitants que pul•lulen pels carrers. És clar que hi ha una multiculturalitat tan gran a la vila que és difícil diferenciar un marcianet de la resta de la gent... Potser per això feia temps que no sabia res de tu.
En fi, que m’alegro d’haver-te pogut saludar de nou, i ara que has decidit quedar-te a viure definitivament entre nosaltres ja ho saps, qualsevol dia pots passar a veure’m per la Casa Gran, que estàs convidat a una copa de cava i a una lectura de poemes.
Una forta abraçada, estimat Múbik, eixerit!
Gràcies Galionar! Mira que hi ha casualitats! Va ser pel 2007 quan aquest marcianet va venir i va fer tot el que diu. Quan vaig veure els dibuixets que havien fet els nens de Vilafranca em vaig emocionar molt. Aquesta va ser una d'aquelles feines que vaig fer molt i molt a gust. Si no ho hagués estat callaria i prou. Però ls coses com siguin. Els qui em van proposar el projecte el van dur molt bé, sabien el que volien i tot va anar com una seda. Confio en que ells guardin tan bon record com jo. Els pots saludar de part meva. Jo, per la meva banda, ja saludaré el marcianet aquest de part teva :)
Bona nit!
No el coneixia jo, a Múbik, un marcianet ben simpàtic, a Neus i a Pedro els ha agradat també. B7s!!
Me n'alegro molt, Neus. Va ser una d'aquelles experiències maques que de tant en tant vius.
Publica un comentari a l'entrada