Fotograma de Spione (1928) de Fritz LangEl bon espia
El bon espia consagra cinc anys intensius a l’estudi del país enemic. Durant aquell lustre sotmet cap, cos i ànima a una immersió completa, sense escletxes ni respir, barrant el pas a res que no referís a la cultura, els costums, el paisatge, les dones i els precs d’aquelles terres. Aprèn la llengua a la perfecció. S’empassa la literatura sencera: des d’aquella peça mestra imprescindible a l'obreta més trivial, negligida a un prestatge polsegós. Es xopa dels sentiments populars. Desxifra els jeroglífics que esculpeixen les elits culturals i polítiques. Aprofundeix en el dolor i plaer col·lectius. S’arriba a sentir com un enemic més: en repassar el llarg historial de derrotes nacionals expel·leix alguna llagrimeta i tot. Memoritza la geografia física, política i anímica completa; el nom de totes les ciutats, pobles, rius, llacs, muntanyes i penya-segats: els autòctons, el que hi havia a l’època romana, els que imposaren els invasors més recents. Es bateja en la religió oficial, alhora que s'informa dels cultes alternatius. Compacta una llista exhaustiva de monuments, esglésies i altres edificis singulars, amb anotacions on no hi manquen la descripció de cap tret específic. Es posa al dia de tots els fenòmens pop del moment, la moda, els programes de televisió, que agrada als adolescents, quines nostàlgies comparteixen els vells. Al cap de cinc anys, el bon espia ha esdevingut millor ciutadà enemic que el millor ciutadà enemic.
Amb aquest bagatge únic factura l'informe més perfecte de la seva carrera. Els seus caps el feliciten com mereix i li procuren una jubilació anticipada amb tots els honors i luxes. Gràcies a la tasca, honestedat i compromís professional exercits, la seva pàtria esborra del mapa fins l’últim rastre de vida animal, vegetal, mineral, intel·lectual i sentimental de l’enemic, amb minuciositat quirúrgica.
Ara, per la seva qualitat de màxim —únic, de fet— expert internacional, de tant en tant el criden per donar una conferència sobre aquell poble que ningú enyora.
El bon espia consagra cinc anys intensius a l’estudi del país enemic. Durant aquell lustre sotmet cap, cos i ànima a una immersió completa, sense escletxes ni respir, barrant el pas a res que no referís a la cultura, els costums, el paisatge, les dones i els precs d’aquelles terres. Aprèn la llengua a la perfecció. S’empassa la literatura sencera: des d’aquella peça mestra imprescindible a l'obreta més trivial, negligida a un prestatge polsegós. Es xopa dels sentiments populars. Desxifra els jeroglífics que esculpeixen les elits culturals i polítiques. Aprofundeix en el dolor i plaer col·lectius. S’arriba a sentir com un enemic més: en repassar el llarg historial de derrotes nacionals expel·leix alguna llagrimeta i tot. Memoritza la geografia física, política i anímica completa; el nom de totes les ciutats, pobles, rius, llacs, muntanyes i penya-segats: els autòctons, el que hi havia a l’època romana, els que imposaren els invasors més recents. Es bateja en la religió oficial, alhora que s'informa dels cultes alternatius. Compacta una llista exhaustiva de monuments, esglésies i altres edificis singulars, amb anotacions on no hi manquen la descripció de cap tret específic. Es posa al dia de tots els fenòmens pop del moment, la moda, els programes de televisió, que agrada als adolescents, quines nostàlgies comparteixen els vells. Al cap de cinc anys, el bon espia ha esdevingut millor ciutadà enemic que el millor ciutadà enemic.
Amb aquest bagatge únic factura l'informe més perfecte de la seva carrera. Els seus caps el feliciten com mereix i li procuren una jubilació anticipada amb tots els honors i luxes. Gràcies a la tasca, honestedat i compromís professional exercits, la seva pàtria esborra del mapa fins l’últim rastre de vida animal, vegetal, mineral, intel·lectual i sentimental de l’enemic, amb minuciositat quirúrgica.
Ara, per la seva qualitat de màxim —únic, de fet— expert internacional, de tant en tant el criden per donar una conferència sobre aquell poble que ningú enyora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada