El primer pas d'un crim inexplicable ja està fetFa un parell de dies que em vaig endur la sorpresa totalment inesperada de que la a Plataforma S.O.S Sitges havia rebut el Premi Nacional Admiracions Conservades otorgat per S.O.S Monuments, que serà recollit aquest dissabte vinent. Podeu llegir la nota de la Plataforma en aquest enllaç.
Per una banda, estic content pel l'estímul que suposa per continuar lluitant i pel que representa d'avís a aquells que es pensen que això del patrimoni històric és quelcom que es pot anar adaptant i modificant segons la moda del moment, amb max-mix més o menys discutibles (i de no retorn un cop perpetrats) o directament especular i destruir. Per una altra , no puc evitar patir una sensació amarga. Hauria preferit no obtenir el premi i que el crim que s'està duent a terme s'hagués evitat amb una restauració respectuosa. Personalment, no em puc arrencar aquest sentiment que em crema per dins, ho sento. Em trobo desconcertat, com si un amor em domés el premi a la millor parella de l'any, just abans d'agafar les maletes i marxar per la porta per sempre. Què fas amb aquell trofeu magnífic a les mans si per dins pots sentir com et lacera el cor en caiguda lliure, sense ascensor, i que quan s'estavella ressona pel pati de l'escala interior com si fos una catedral buida? Malgrat que no em puc permetre que aquest desconcert em derroti, crec que seria tant injust no alegrar-me per la notícia com deshonest si no mostrés la meva tristesa profunda per com van les coses.
No és el moment de laments, però sí de reflexions. I ja ho he dit, la meva celebració seria completa si una imatge com la de dalt no s'hagués produït mai. Però encara menys la que hi haurà quan tot lueïxi tan polit, tan bonic, tan modern, tan digne d'un premi FAD com el que quedarà. Si volen experimentar amb modernitat, no en tenen prou amb el seu projecte Qualia (sí, fills meus, sense accent, no fos cas que la paraula pogués tenir un bri de catalanitat)? Estic de dol, que voleu que hi faci.
Bé, prou. Ja vaig rondinar tot el que tocava al seu dia. Hi ha hagut companys (penso sobretot en la Beli Artigas o l'Oriol Pasqual, que han estat alguna cosa més que mers portaveus) que han dedicat moltes hores i esforços per tirar endavant aquesta lluita, de franc, moguts pel cor però amb tot el seny possible, i no es mereixen que caiguem en el desànim. Com diu el comunicat, una batalla no és una guerra i cal no caure donar-nos per vençuts i continuar mirant cap endavant amb coratge.
Gràcies a tots, amics.
10 comentaris:
Florenci, la Plataforma et necessita al 1000%... a tope..... La veritat és que tot el que dius d'una manera magnífica és el que em passa pel cap des del primer dia.... és trist rebre un premi per lluitar contra la destrucció del patrimoni de tots els sitgetans, catalans, espanyols, europeus, mundials, extraterrestres..... desfeta duta a terme per.... no se que poden ser.
Res, que aquest reconeixement ens ha de servir per a seguir en la nostra tasca... amb més força i ganes... i SOS Monuments ho han aconseguit pq anem a toooopppppeeee.....
moltes gràcies per l'escrit.....
Florenci: Felicitats pel premi. Dit això estic amb tu i entenc la teva amargor pel que expliques.
Sensació agredolça...
Una abraçada!
L'infant mira al fotògraf.
I aquest fita l'instant...
Dos esguards.
I un mateix espai de temps.
eiiiiiii!!! que d'anònim res de res..... que sóc joooooo!!!!això de les noves tecnologies és un pal!!!!! un petonet molt gran.
Beli
Moltes gràcies Jordi i Criticartt (que la felicitació ja saps qu e va dirctament pr tu.
Jordi, ara faré una ullada al far quest.
Criticartt, no pateixis dona, ja me'n vaig adonar que eres tu només llegir el comentari :)
Òsca Florenci ! Aquò vos balharà mai de pes ! :) Ieu aimi quand los pichons ganhan contra los gròsses !
Fòrça mercé, Patricia! Amb los ànims que donan los plans amics coma tu es mai facil que los pichons se sentan pro fòrts per derrotar los Goliat :)
M'alegro molt d'aquest reconeixement que us han fet, a tots els qui heu tirat endavant la Plataforma. Mostra una sensibilitat gens menyspreable envers els qui us heu mullat per salvar el litoral de Sitges. Home, ja sé que no canviarà l'espifiada que està en marxa, però almenys us estan demostrant públicament i de manera oficial que no esteu sols en les vostres reivindicacions. Podeu estar-me molt orgullosos, de veritat. Entenc el gust agredolç que et deixa tot plegat; suposo que és normal, però ja que les coses són com són, no t'hi facis mala sang, i gaudeix de la part positiva del premi. T’ho mereixes per tota la feina feta.
Ànims, Florenci, i una abraçada.
Florenci, està molt bé que els esforços siguen reconeguts i més a més si es tracta d'una acció pública ciutadana, enhorabona per a tota la plataforma!! tota motivació es bona.
Entenc que et trobes al mateix temps despagat pensant que s'hagués pogut enfocar aquestes obres desde el principi amb la consideració d'equips interdisciplinars amb els corresponents estudis com un Bé d'Interés Cultural per garantir la conservació idónea.
Les vostres hores de dedicació han donat fruit, nosaltres, a Terol continuem sense tren.
Una abraçada
Galionar, el teu consell és savi. No s'ha muntat això per obtnir cap premi. Si ha vingut, ha estat perquè altres hi han vist i valorat el que s'ha fet, per molt que des de dins sempre ens dóna la sensació que no s'ha fet prou, que sempre es cometen errors. El que tu dius, no ens hem de fer mala sang. Prou mala sang provoca el que està fent. Tant costava això només una mica bé? Calia provocar el poble d'aquesta manera?
Neus, el mateix que dic a Galionar va una mica pel teu comentari. I sobre això del tren... Un tren direcció a Barcelona des de Terol hauríeu de tenir i connectar a Paris i Europa directament, que se n'assabenti tothom que existiu, no només el "centre de l'univers universal" que hi ha uns 300 km cap avall (amics madrilenys, de bon rotllo, eh ;).
Moltes gràcies a les dues!
Publica un comentari a l'entrada